Tots els metalls reaccionen amb l'oxigen de l'atmosfera per formar una pel·lícula d'òxid a la superfície. Desafortunadament, l'òxid de ferro format a l'acer carbònic ordinari continua oxidant-se i fa que la rovella s'expandeixi i, finalment, formi porus. La superfície d’acer al carboni es pot garantir mitjançant galvanoplàstia amb metalls resistents a l’oxidació (p. Ex. Zinc, níquel i crom), però, com se sap, aquesta protecció només és una pel·lícula. Si es destrueix la capa protectora, l'acer subjacent comença a oxidar-se.
La resistència a la corrosió de l'acer inoxidable depèn del crom, però com que el crom és un dels components de l'acer, els mètodes de protecció són diferents.
Quan la quantitat de crom afegit arriba al 10,5%, la resistència a la corrosió atmosfèrica de l'acer és notablement incrementada, però quan el contingut de crom és superior, tot i que la resistència a la corrosió continua millorant, no és evident. La raó és que quan el crom s’utilitza per aliatge d’acer, el tipus d’òxid superficial es transforma en un òxid de superfície similar al que s’ha format en el metall de crom pur. Aquest òxid fortament adherit de crom protegeix la superfície de la oxidació. Aquesta capa d’òxids és extremadament fina, a través de la qual es pot veure el brillantor natural de la superfície d’acer, donant a l’acer inoxidable una superfície única. A més, si la capa superficial està danyada, la superfície exposada de l'acer reaccionarà amb l'atmosfera per reparar-se, i es reformarà la "pel·lícula de passivació" per continuar amb la protecció.
